Agraeixo
sentint-me extraordinàriament
privilegiada,
la xarxa de persones
bones que sé
sota meu
mentre faig els meus equilibris,
es meves tombarelles
pels trapezis de la vida.
Se m’acut,
a més, que la millor manera
d’honorar-la
és tenir-la en compte
cada cop que em calgui,
deixant enrere l’hàbit,
un xic arrogant,
de voler-m’ho fer tot
jo sola.
