Agraeixo
haver nascut i crescut
en una cultura
en què el cicle nadalenc
no només se celebra
menjant
-que també-
ni comprant regals
-que també-,
sinó pujant petits i grans
als escenaris
a fer teatre;
omplint sales
amb un públic
que se sap l’argument,
de vegades fins i tot els diàlegs,
però que fidelment
torna a gaudir
del ritual col·lectiu.
Quantes persones,
com ara jo amb deu anys,
han tastat per primer cop
la dolça droga
de l’escena
tot fent Els Pastorets?
