Agraeixo
el primer bany al mar.
A més, l’aigua,
fresqueta,
ha inspirat unes paraules
que he rebut
com un regal involuntari,
un detall poètic
en aquesta tarda
de dia de cada dia:
ell, desitjós que ella,
no decidida encara a banyar-se,
comparteixi
el seu gaudi, li diu
«¡Está como la nieve en verano!».
És o no és deliciós?
