Agraeixo
sentir
amb tanta claredat
el soroll dels pensaments
que volen
amunt i avall
per la meva ment,
ensopegant uns amb altres,
impactant alguna vegada
contra un dolor vell,
que es desvetlla
sobresaltat,
aconseguint d’altres
endur-se’m
lluny d’aquí i ara…
En adonar-me’n,
ja no em queden dubtes
que jo que no soc ells,
que els puc somriure
i deixar-los passar
amb un sospir
d’alleujament.
