Agraeixo,
amb el coixí
marcat a la galta dreta,
poder honorar
amb migdiades
d’hora i mitja
els grumolls de cansament
que, a voltes, emergeixen
a aquest cos físic,
després de dècades
de pretendre
que podia amb tot
-tot-,
que res no m’espantava,
que deixeu-me que ja ho faig jo…
