Agraeixo
el meu mal cap,
que m’ha dut a caminar
ràpid en hores
massa assolellades.
Asseguda
sota els pollancres,
sense mòbil, sense llibre,
em dedico a badar,
activitat aquesta fonamental
per a, lluny del neguit
del fer,
poder obrir-nos
de bat a bat
a ser.
Ombres xineses
en el mur del davant
em conten
velles històries
de branques blanament resistents,
llavors viatgeres
i coratge en nits de vent.
