Els següents textos m’arribaren el gener del 2021, tot just començar l’aventura de compartir els meus mots agraïts. En aquell moment, no vaig tenir la precaució d’anotar qui n’eren les autores. No he volgut, tanmateix, deixar-los inèdits: són veritables perletes d’agraïment:
«Agraeixo els somriures de la gent que m’envolta».
«Agraeixo un bon cafè i gaudir de cada instant».
«Agraeixo creuar-me pel carrer amb algú i desitjar-nos un bon dia».
«Agraeixo a l’univers la sort de poder veure i saber agrair totes les coses bones que tenim». «Agraeixo l’alegria al/del despertar».
«Agraeixo que la son em visiti quan vaig a dormir».
«Agraeixo el llarg brancatge de les moreres i arbres despullats que amplien el paisatge quotidià».
«Agraeixo als meus tres fills l’amor, les rebequeries, els morros, els plors, el desordre, els jocs, els refredats, la febre, les cançons i tot en general».
«Agraeixo el respirar i la saviesa de la vida, i prendre decisions encara que costi».
«Agraeixo posar un plat a taula cada dia i poder-lo escollir».
