Agraeixo
que aquests dies,
que em sento tan cansada,
estiguin plens d’agraïments
que no acabo de publicar.
N’apareix un, però,
demanant ser compartit,
provocat pel que vaig sentir dir
a aquell nen d’uns quatre anyets
que, contestant la pregunta
de la seva mare
sobre quin era el seu dia
preferit de la setmana,
digué «Diii-tots!».
Lliçons d’aquest nivell
impartides en ple carrer
m’omplen de gratitud,
no hi puc fer més.
