Agraeixo aquest cap de setmana haver-me deixat tocar el cor per persones precioses, que han fet néixer en mi sensacions molt boniques, realment de plaer i descans.
Els riures, les llàgrimes, les mirades, les abraçades, les veus…
I amb tot això sento que la meva veu sona meravellosa i soc capaç de reconèixer-la bonica, tranquil·la, sense por, sense judici, dolça i amorosa.
Com diu una cançó, «estimar sense mesura és l’únic que ens podrà salvar de la foscor».
