334. La Lluna em treu a passejar

Agraeixo

tenir la Lluna,

que em treu a passejar.

Ja sé que representa

que soc jo qui la treu,

però hi ha dies

com avui,

que em quedaria a caseta

i, quan torno de passejar

amb la gossa,

de veure els colors

del cel i el mar,

els colors

del cel en el mar;

quan sento la fresqueta

a les galtes,

com m’ha revifat

la caminada,

m’aturo a adonar-me

que tot plegat

m’arriba gràcies

a aquesta bestiola

que, sí,

definitivament,

em treu a passejar.