Agraeixo
aquesta coseta
elèctrica a flor de pell,
aquest no poder
fer la migdiada
que tanta falta em faria,
aquest anar mirant el rellotge,
aquest repassar
el que ja està repassat…
M’indiquen
que soc conscient
que he decidit mostrar-me,
i que això fa molt respecte.
Quan recordo,
però, amb qui ho faré,
apareix la il·lusió
de saber-me part
d’un cor molt especial,
d’una xarxa incondicional
de suport i afecte
en què la veu gaudeix
tot fent el seu camí…
I ja voldria ser-hi.
