Què hi fem aquí. Teixint comunitat

Agrair, un gest íntim que podem compartir

L’agraïment és una experiència personal, intransferible, que pren una volada extraordinària en ser expressada i compartida.

La història dels meus textos agraïts s’inicia en les xarxes socials. I de xarxa, com ja anuncia el nom del domini en què ens trobem, va la cosa. De crear xarxa de complicitats, de suport, de recordar-nos -a nosaltres mateixes i entre nosaltres- que tenim molt per agrair. Sense negar allò que ens fa mal, allò que ens espanta, allò que ens preocupa, ens convidem a aturar-nos un instant i preguntar-nos què podem trobar per agrair. I, quan es desenvolupa la pràctica, el múscul de la gratitud, us ben asseguro que fer-ho no costa gaire.

He observat, a més, que , com més concretes som, més potent és l’experiència. Allò de Ho agraeixo tot mai tindrà la força de, per exemple, Agraeixo el lleixiu: em permet tenir la casa neta, i la seva olor em recorda quan era petita i la iaia fregava el terra tot cantussejant. La persona ha connectat amb quelcom molt autèntic, important per a ella. Quan ho comparteix, qui ho llegeix sent aquesta veritat i pot connectar amb la seva, de veritat. Fins i tot si no ho expressa amb paraules, la vibració de la veritat arriba a qui ho rep.

@Mike Northcott – Pexels

Compartiu aquí la vostra gratitud

Sovint, per falta de costum i/o perquè la vida ens ho pot estar posant difícil, aquesta recerca de la raó per a sentir-nos agraïdes pot resultar feixuga. Aquí, com en tantes, tantes coses, la comunitat hi té un paper fonamental: el que ara tu veus ajuda, inspira altri. Ho he observat mantes vegades.

Per això us proposo que, com vaig començar a fer jo, compartiu allò que la gratitud porti als vostres cors. Sigui un dibuix, una foto, una paraula o diverses unides en un text, sigui… feu-m’ho arribar a aquesta adreça electrònica: agraeixo@gmail.com. Si em doneu permís i m’indiqueu com voleu que es publiqui, ho inclouré a l’apartat, on podrem conjuntament sembrar llavors de reconeixement, teixir una xarxa en què nosaltres i qualsevol que vulgui, li calgui, li plagui puguem nodrir-nos de l’alta energia que implica aquest gest tan simple i tan profund de donar les gràcies.