Agraeixo que a la rutina d’estar rere un taulell passin petits i alhora grans moments que fan omplir el cor. Avui, atenent a un matrimoni que són clients, agafadets com sempre de la mà, per amor i per seguretat, que són 65 anys de casats i avui amb la pluja les cames ja no són el que eren, a la quotidianitat de la conversa s’hi afegeix una altra clienta, esverada perquè s’havia tallat amb el paraigua. El senyor del matrimoni treu de la seva funda de les targetes sanitàries una “tirita” i la hi ofereix, la noia l’agafa i dona les gràcies, sense posar atenció a la meravellosa i màgica escena acabada de viure. El senyor somriu i diu orgullós i en veu alta “Es que los viejos tenemos que ir preparaos”.
