Agraeixo,
ben íntimament commoguda,
la força de la lliçó
que dues criatures
-4 i 2 anys?-
m’han donat,
tot xalant
d’allò més amb el joc
de veure’s
en el mirall deformant
de la planxa d’un cotxe
aparcat al carrer.
Quin recordatori
que, quan mirem
amb els ulls nets,
disposats a descobrir
les meravelles de la vida,
els espectacles
sorgeixen
sempre i arreu!
