Agraeixo
aquell pregon,
fondíssim,
radical,
absolut sospir
que recull l’alleujament
de tota cèl·lula
del meu cos
quan,
finalment,
ja era hora,
és que no podia més,
no sabia què més ballar…,
puc buidar
la meva pobra
bufeta.
Agraeixo
aquell pregon,
fondíssim,
radical,
absolut sospir
que recull l’alleujament
de tota cèl·lula
del meu cos
quan,
finalment,
ja era hora,
és que no podia més,
no sabia què més ballar…,
puc buidar
la meva pobra
bufeta.